hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l’ànima presa
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins,
s’alcen al cel quatre palmeres;
lo vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, millars de teuladins
fan un soroll que el cor enxisa.
¡Qui oir pogués sa xillerissa
vora el barranc dels Algadins!
Vora el barranc dels Algadins
l’aigua corrent los camps anega;
en sos espills lo sol llampega,
i trau l’arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en los molins;
i al caure el sol, caçadors destres,
a joca van d’ànets silvestres
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
mourà demà les palmes l’aire,
li donaran los horts son flaire,
i sa cantúria els teuladins.
Lo mas demà guardarà dins
dolços records i imatges belles;
¡jo no podré gojar ja d’elles
vora el barranc dels Algadins!-Aquest poema esta format per versos d'art menor
-El poeta ha utilitzt en la primera estrofa de cada vers la sinalefa ( vora el) se junten. En el segon vers de la primera estrofa també s'utilitza la sinalefa ( hi ha un) . En el sext vers de la segona estrofa s' utilitza l'elisió per que se junten dos "e" (que el) . I un hiat : qui oir .
Els versos de la primera estrofa tenen rima consonant.Els de la segona també i la tercera i la cuerta els paisa el mateix.
En les estrofes s'hi barratjen rimes masculines i femenines.
